"Jesucrist"

Jesucrist El rei David, ell mateix un antic pastor, comença aquest salm amb: "El Senyor és el meu pastor", posant-se immediatament com una ovella a la cura de Jesucrist (que és el mateix ésser que el Senyor de l'Antic Testament; vegeu Joan 1). :1-3, 14 i Heb. 1:2). Aquesta analogia de Crist com a pastor i els seus escollits com a ovelles, es veu reforçada en diverses escriptures, especialment en Joan 10, Joan 21:15-17 i Hebreus 13:20. El pastor és el proveïdor i protector del seu ramat. Les ovelles estan indefenses sense ell. De la mateixa manera, l'existència humana no és més que una experiència carnal i pecadora sense Déu a les nostres vides (Joan 5:30; Rom. 8:6-11). Continuant amb: "No em faltarà", David indica aquí que, com a ovella a la cura de Crist, estava segur que no li faltaria res. Aquest sentiment es repeteix als Salms 34:9-10, i indica clarament la comprensió de David pel que fa a posar Déu i el camí de Déu en primer lloc a la seva vida (vegeu Mateu 6:25-34). Continua escrivint: "Ell em fa estirar en verdes pastures: em condueix al costat de les aigües tranquil·les". nt les "pastures verdes" com les "aigües tranquil·les" indiquen una abundància beneïda, il·lustrant encara més els beneficis d'una vida dirigida per Déu. El Salm 23:3 comença: "Ell restaura la meva ànima". David va entendre que era un pecador, però també que Crist l'havia redimit i el continuaria restaurant després del penediment. El salm 51 és un bon exemple que mostra la comprensió de David del penediment i del perdó. Per experiència personal, David sabia que de tant en tant el pastor havia de conduir el seu ramat per un terreny traïdor, i així escriu (com l'ovella): "Sí, encara que camini per la vall de l'ombra de la mort, no temeré cap mal: perquè tu estàs amb mi; La teva vara i el teu bastó em reconforten”. De nou, David tenia total confiança i confiança en Déu i en el seu camí; no tenia por, fins i tot a l'"ombra de la mort". La vara i el bastó són les eines del pastor i s'utilitzen per guiar i corregir el camí de les ovelles, de la mateixa manera que Déu ha de guiar sovint, i de tant en tant, corregir el nostre camí. Això va consolar David. Pau indica a II Timoteu 1:7 que aquesta mentalitat prové només de Déu: «Perquè Déu no ens ha donat esperit de por; sinó de poder, i d'amor i d'una ment sana”. Fins i tot entre els enemics, David tenia una confiança total: «Vostè prepareu una taula davant meu davant dels meus enemics: em unges el cap amb oli; la meva copa s'aboca." Va comprendre les promeses de benediccions i proteccions (Efes. 3:20; Lluc 11:9-13; compareu, però, amb Jaume 4:1-3). En conclusió, David sabia que mentre seguiria Crist, "... la bondat i la misericòrdia em seguiran tots els dies de la meva vida". Ell esperava regnar (de nou com a rei d'Israel; vegeu Ezequiel 34:23-24) al regne de Déu: "i habitaré a la casa del Senyor per sempre".